Prejubilados

El Govern finalment es rendeix a l'evidència: 'No hi ha reforma financera que valgui, ni per sanejar el sector, ni perquè circuli el Crèdit, sense finançament extern.'

11-06-2012 - 

El Govern finalment es rendeix a l'evidència: 'No hi ha reforma financera que valgui, ni per sanejar el sector, ni perquè circuli el Crèdit, sense finançament extern.'

CCOO venim assenyalant després de les dues últimes reformes -RDLs 2/2012 i 18/2012 - que la recapitalització del sector s'havia de realitzar en quantitats suficients - estimàvem 60.000 milions de €, i no hi havia més remei que realitzar-la inicialment amb el suport de capital públic - no només amb noves provisions a pulmó- i preferentment amb el suport de fons de la UE.

Però, tanmateix, exigim garanties d'ocupació en els processos de reestructuració que es vagin a continuar realitzant. I més si, com s'ha anunciat, les condicions d'aquest rescat se'ls hi exigirà a les entitats. Per la seva banda, El Govern ha d'explicar amb transparència, i no com fins ara, sense jocs de paraules, sense ocultar els motius ni les conseqüències que suposa aquesta recapitalització bancària, un rescat en tota regla. I els sindicats amb la resta de la Societat Civil estarem actius i vigilants perquè no s'apliqui cap agenda oculta de noves condicions i ajustos socials. En aquest sentit, la declaració de l'Eurogrup és altament inquietant si es contrasta amb les beatífiques manifestacions inicials del Ministre d'Economia i Competitivitat. Des d'un punt de vista general aquesta ingent disponibilitat de capital públic ha d'estar condicionada a:

• Garantia de devolució i rendibilitat final del capital públic aportat. L'ha de pagar el Sector Financer, en el seu conjunt, no els ciutadans. I existeixen diverses fórmules: impostos de transaccions financeres, aportacions al FGD, etc,... El sanejament i reestructuració de les entitats afectades ha d'implicar la retirada dels gestors i la determinació de les seves responsabilitats.
• La injecció de capital ha de servir perquè circuli el Crèdit i, per tant, sigui una mesura al servei de les polítiques d'impuls del creixement. Les entitats han de prioritzar l'autocapitalització enfront del repartiment de dividends i s'ha de garantir que no es conformi un oligopoli bancari de facto que exclogui financerament a ciutadans, empreses i territoris.

I des d'un punt de vista sectorial ha de reeditar-se el Contracte Social que ha regit totes les reestructuracions del sector des dels anys 80. El relleu al Banc d'Espanya ha de propiciar-ho. El sanejament de les entitats lligades a la recapitalització ha de conjugar l'objectiu de fer-les solvents i rendibles amb el major respecte a les plantilles. Amb acords laborals que garanteixin, si escau, sortides acordades no traumàtiques i estabilitat laboral d’aquells qui tenen el repte de fer viables les entitats resultants: les seves treballadores i treballadors.