Conegut en anglès com a "mobbing"
l'assetjament moral en el treball és un fenomen antic i es defineix com
a "qualsevol
manifestació d'una conducta abusiva i, especialment, els comportaments,
paraules, gestos i escrits que puguin atemptar contra la personalitat, dignitat
o integritat física o psíquica de la persona, o que puguin posar
en perill la seva ocupació o degradar el clima de treball".
Així, podem parlar d'un terror psicològic en el treball que implica
una comunicació hostil i amoral, dirigida de manera sistemàtica
per una o diverses persones, gairebé sempre contra una altra que se sent
acorralada en una posició defensiva.
L'assetjament moral es pot manifestar amb el rebuig a tota comunicació,
la manca de consignes o consignes contradictòries, la privació
o saturació de treball, tasques sense sentit o missions per sota de la
competència, degradació del lloc de treball, crítiques
constants, vexacions, humiliacions, declaracions calumnioses, insults, amenaces,...
L'assetjament moral és una actitud deliberada i sistemàtica d'agressió
psicològica, ja sigui per pur afany de destruir (assetjament gratuït
o pervers), de forçar una baixa o renúncia tot eludint el procediment
d'acomiadament (assetjament econòmic) o, fins i tot, per crear un marc
de forta competència interna a la plantilla per millorar la seva productivitat
(assetjament estratègic).
Les víctimes solen ser persones vàlides, ètiques i honestes,
i per això mateix vulnerables, i són atacades per individus amb
pocs escrúpols i força carències que intenten suplir fustigant
i fixant l'atenció en una víctima expiatòria.
Les conseqüències per a la persona poden anar des de danys a la
salut, insomni, estrès, ansietat, depressió (el nostre sector
té un alt índex de baixes per aquest motiu, superior a la de la
resta de sectors), fins a repercussions en el seu entorn familiar i d'amistats.
Les formes en què es du a terme són prou conegudes: el descrèdit
públic de la víctima, tot atribuint-li sistemàticament
errades, menyspreant o criticant el seu treball en presència d'altres
companys o comparant-lo amb un altre suposadament millor; la crítica
d'aspectes de la personalitat o la vida privada de manera contínua; l'assignació
de funcions sense sentit o per sota de la qualificació del treballador;
la pressió sistemàtica;...
Podem distingir dins de l'assetjament moral dues modalitats diferenciades:
a) la persecució i assetjament feta per l'empresari o els seus representants
davant d'un treballador o treballadors per motius de reorganització,
de reducció de personal, etc. o amb el simple objectiu d'eliminar treballadors
incòmodes.
b) La que fan uns treballadors, que ocupen una posició considerada com
a superior, sobre un altre o altres davant de la conducta passiva de l'empresari
o el seus representants.
Les empreses s'equivoquen si pensen que l'assetjament moral en el si de la seva
organització no les afecta. Els perjudicis són evidents ja que
es produeix una disminució de la eficàcia i del rendiment dels
equips de treball (justament tot el contrari del que es pretén). La pressió
sistemàtica als subordinats és un estil de direcció ineficaç
i poc rendible en generar errades professionals i baixes per malaltia, tot disminuint
notablement el rendiment.
Igualment, la tolerància de les empreses amb els abusos de determinats
individus enrareix el clima laboral, anul.la el potencial de treball
real de les víctimes i fa que la gestió del conflicte es converteixi
en la principal preocupació d'agressors, agredits, i fins i tot dels
testimonis.
Encara que en el nostre país,
de moment, no hi ha cap legislació sobre aquest tema, l'única
manera d'acabar amb aquestes situacions és denunciar-les, primer davant
dels sindicats i, si cal, davant els tribunals de justícia. Ja hi ha
una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (30-4-2001)
on es qualifica com a baixa per accident de treball la derivada d'una conducta
d'assetjament moral.
Recentment, el Senat va aprovar una moció contra l'assetjament i fustigació
en el treball, al mateix temps que s'instava al Govern a què aprovi
les mesures pertinents a fi d'eliminar aquestes pràctiques. En aquest
sentit, França acaba d'aprovar una llei que penalitzarà els
casos de "mobbing", amb penes que poden arribar fins a un any de
presó.
No es pot permetre que els culpables d'aquestes accions puguin seguir fent-les
amb total impunitat. Les direccions han de garantir que els assetjadors no
continuïn i no posin a la resta de persones en situació d'indefensió.
I la primera mesura és que l'empresa manifesti de manera inequívoca
que l'assetjament moral no serà tolerat en absolut, i en segon
lloc que aquestes situacions han de ser previngudes per l'empresa en la
seva política de personal i, una vegada manifestades, han de ser
analitzades i solucionades per evitar la seva reproducció futura.
3 de setembre del 2001