Caixa Laietana

Decisions més que discutibles

Decisions més que discutibles

Mataró, 17 d’abril de 2009

El passat dia 7 d’abril, el Consell d’Administració va aprovar una sèrie de beneficis per a un grup reduït d’empleats i empleades. Popularment en diríem que els hi va “passar el tren”.

Si ve aquest fet es produeix any rere any, aquest any ens ha semblat oportú fer alguna reflexió sobre el mateix.

En primer lloc, ens alegrem per aquells companys/es que s’han vist beneficiats per aquest fet. Però dit això, creiem que aquest sistema hauria de portar, paral·lelament, el desenvolupament d’un altre tipus de reconeixement a les tasques que els companys i companyes porten a terme. Ens referim a l’establiment d’una carrera professional ben definida. De manera que, havent-hi unes regles del joc clares, tothom sabés a què juguem.

Segurament mai podrem evitar els ascensos a dit, i és probable que molts d’ells siguin més que merescuts, però seria convenient anar pensant en com estimulem la resta del personal, que també s’hi esforça, però que sigui pel que sigui, no gaudeix del beneplàcit d’un “dit compensador”.

Totes les entitats del nostre entorn contemplen la carrera professional i la tenen més o menys definida. El personal té una fulla de ruta. Sap què ha de fer per anar pujant i/o assolint diferents “premis”, segons faci un determinat paper dins l’empresa (cursos, estudis, objectius assolits, etc.) Aquí no. Aquí ningú sap exactament, per exemple, què ha de fer per ser director/a, és a dir, quins són els mèrits necessaris (obejctivables) que hom ha d’atresorar per aconseguir l’anhelat ascens. I no només per a ser director/a, (que no tothom ho podrà ser, i menys a partir d’ara que no s’obriran oficines), per tant seria bo que tots i totes sabéssim què hem de fer per anar aconseguint altres fites professionals.

Des de CCOO ja hem parlat en diverses ocasions sobre aquest tema de la carrera professional ben definida amb la Direcció, però de moment, com sempre, miren cap a una altra banda. Però continuarem insistint en aquest tema, perquè ens sembla bàsic per al futur de la nostra empresa.

I ara, la segona part.

Si al principi d’aquest escrit ens alegràvem pels companys i/o companyes que els hi havia passat el tren, volem matisar que no ens alegrem per tots. I és que, des de CCOO, qüestionem que alguns d’aquests ascensos i/o plusos que s’han concedit hagin anat a parar a mans de certs membres del staf directiu. Amb el que està

caient, i amb la responsabilitat que sobre aquesta “pluja” tenen alguns dels directius premiats, ens sembla, com a mínim, força discutible aquests augments.

Però direm més, és immoral, sota el nostre punt de vista, que es premiï a qui no s’ho mereix (i a més per dos cops, ja que molts d’aquests també van cobrar no fa gaire per aconseguir objectius), i en canvi la Direcció ens negui a tot el personal, allò que per dret ens pertoca, és a dir, l’augment del nostre sou, tal i com contempla el nostre Conveni Col·lectiu.

El que hauria d’haver fet aquest Consell d’Administració que sembla “distret”, era castigar a més d’un d’aquests alts directius, traient-los algun plus i/o nivell assolit al llarg d’aquest anys, per incompetents.