(26/06/2002)
A CEMECO SE LI VEUEN LES VERGONYES
PROMOCIÓ
Després de mesos esperant que l'empresa siga capaç de veure el que és la seua pròpia conveniència (la necessitat de regular de manera formal la carrera professional dels/les treballadors/es de Serveis Centrals), a CC OO ens ha quedat clara la nul·la voluntat de regular-ho, la nul·la voluntat dels responsables de Recursos Humans (RRHH) i, pel que a Cemeco es refereix, la nul·la voluntat i el nul interès del responsable de l'Àrea de Recursos Tècnics (RRTT).
Insistim: als/les treballadors/es de Cemeco us ha de quedar ben clara la idea que la voluntat de l'empresa de solucionar aquesta qüestió és nul·la. No hi ha, doncs, cap camí obert? Des de CC OO pensem que sí, però passa, inexcusablement, per la conscienciació de la plantilla de l'àrea, pel canvi en actituds condescendents que, a les proves ens remetem, no condueixen sinó a que l'empresa ens prenga el pèl cada vegada amb més desimboltura.
Els nostres/as companys/as d'oficines no entendrien en absolut el que en Serveis Centrals (SSCC) està passant. En oficines estan absolutament clares les responsabilitats de cada u, però açò no sols significa que ningú fa de Director/a o Sotsdirector/a sense tenir perfectament clara la qüestió de la consolidació, sinó que fins i tot el tema de cobrar la diferència de categoria en el cas de substitució (p.ex.: per vacances) és una situació absolutament normalitzada i que es cobra en la totalitat dels casos en què es produeix, només comunicant-ho.
Els responsables de RRHH donen per fet que en SSCC no cal parlar de consolidació de categories: colaria aquest plantejament amb els/les nostres companys/es d'oficines?
Els/les treballadors/es hem de tenir perfectament clar que, donada la nul·la voluntat de l'empresa, la solució passa, d'entrada, per negar-se a realitzar tasques de major responsabilitat que les corresponents a la categoria que s'ostenta.
La situació que es produeix avui en alguns dels departaments existents en CEMECO és de bojos: les subcontractacions, els fitxatges, els ‘amics de’, estan produint una situació en què la falta de normalització no pot sinó perjudicar terriblement a molts/es dels/les companys/es. I ens falten molts prodigis per viure!
Algunes de les situacions personals, enquistades durant anys i panys, són intolerables. Quants anys haurem d'esperar perquè se solucionen alguns d'aquests casos? Haurem d'esperar que l'empresa se'ns destape amb més ‘fitxatges’? Seguirem sent comprensius i acceptant que, en no existir un sistema pactat, tampoc donen solució a situacions individuals molt fàcils de resoldre?
Passar al següent escaló, el de la reclamació per la via judicial, sembla que siga més traumàtic. Però ni serà la primera vegada ni l'última: l'empresa sap que aquest és un front en què té molt a perdre, sobretot si les persones que reclamaren una reclassificació foren les que més anys porten exercint unes funcions conegudes pels seus companys, promogudes pels seus Caps, i documentades en les ferramentes de treball que utilitzem cada dia.
CONTRACTACIÓ
Com en les pitjors pel·lícules tipus "túnel del temps", aquests dies retrocedim fins a situacions, no per reiterades, menys repugnants. l'Espanya de la precarietat laboral també traspassa la porta de Cemeco. I damunt, amb males arts i mentides: a persones amb "gairebé un any" (quina casualitat!) de relació laboral ininterrompuda amb Bancaixa, amb un bon rendiment, havent demostrat amb escreix la seua vàlua professional i cobrint llocs que no s'amortitzen (hauran de seguir cobrint-se quan els companys se'n vagen), se'ls diu que per a ells només existien dues alternatives: o fixos o al carrer, perquè el "pressupost" anual de fixos ja no dóna per a més. Quina vergonya! Quina falta de decor!
El que s'ha dit: una més del nostre Responsable d'Àrea. Ell sabrà (això se suposa) el que fa. Al cap i a la fi no és cap novetat. Recordeu les promocions de Programadors, en què va començar havent-hi més d'una dotzena de contractats temporals i hui en dia només continuen cinc a Bancaixa.
Davant d'això només ens cap una actitud: allà on puguem, i en la mesura de les nostres possibilitats i responsabilitats, hem de deixar clar que no ens xuplem el dit i, sobretot, hem de reivindicar la necessitat que Bancaixa no dilapide el capital humà de persones amb una professionalitat contrastada.
FORMACIÓ
Començarem pel final: al responsable de l'àrea no li preocupa la nostra Formació Professional. Per a ell ho demostren dos fets: que no hi ha "demanda" per la nostra part, i que què va a ensenyar-nos gent de fora!
Açò li passa, segurament, per no preguntar als interessats. CC OO ho hem fet, i el resultat és contundent:
· El 30% dels enquestats fa més d'un any que no rep ni un curs
· El 75% considera que tenen carències formatives relacionades amb el seu treball diari
· Més d'un 70% pensa que haurien de rebre formació de tipus genèric per tal d'ampliar la seua visió de negoci.
· Un 85% creu que haurien de rebre formació de forma periòdica.
· Un 75% ha detectat (per consultes rebudes d'altres companys) carències formatives fàcilment subsanables: ferramentes i utilitats d'ús general, ofimàtica, idiomes...
· El 85% dels consultats diu estar disposat a impartir formació als seus companys, mitjançant sessions breus, i enfocades principalment a la pràctica.
Si les promeses del responsable de l'àrea sobre la qüestió no arriben més enllà de les preguntes que, en el millor dels casos, de manera no sistemàtica, han realitzat alguns caps de Grups de Treball, apanyats estem.
El que els curritos de l'Àrea reclamen, i així ho han fet saber a través de l'enquesta de CC OO, és el següent:
· Rebre cursos de les ferramentes informàtiques que utilitzen diàriament: Notes, Ofimàtica, DB2, programació CICS... però enfocades directament al treball diari i específic de Bancaixa.
· Formació genèrica de negoci, per a tenir una visió més àmplia de l'entorn de treball.
· Formació continuada: que no passen anys sense rebre cap curs.
En resum: ningú no ens va a regalar res sense lluitar, sense reivindicar el nostre treball, per la qual cosa el primer pas és posar-nos les piles i no cedir ni un mil·límetre més.
Per part de CC OO tingueu clar que estarem lluitant, i aportant alternatives, fins que aquestes, i altres qüestions que ens afecten diàriament, estiguen normalitzades.
Salut
