Full del 14-05-2002 sobre les Quotes Participatives

COMFIA

QUOTES PARTICIPATIVES: EL COMENÇAMENT PER A DESNATURALITZAR LES CAIXES D'ESTALVIS

(14/05/2002)

Les propostes del Partit Popular sobre les quotes participatives de les caixes d'estalvis, amb el vistiplau del PSOE i de CiU (els matisos d'oposició són més simbòlics que reals), en el marc de l'actual debat sobre la reforma del sistema financer, suposen el començament del procés d'apropiació de les caixes i del canvi de la seua naturalesa jurídica, sobretot pel que es refereix als drets dels quotapartíceps:

Es dóna entrada als quotapartíceps en els òrgans de govern de les caixes, reservant-los una proporció dels compromissaris que elegeixen els representants dels impositors en els dits òrgans.
Es pot crear un sindicat de quotapartíceps, el President del qual tindrà dret de veu en l'Assemblea General. La seua regulació legal serà la del sindicat d'obligacionistes de les societats anònimes (RDL 1584/89 de 22 de desembre), la qual cosa equipara a les quotes participatives amb les obligacions convertibles en accions de les societats anònimes.
Podran emetre's quotes participatives fins a un límit del 50% dels recursos propis, remunerades amb el mateix percentatge de l'excedent de lliure disposició. Això només pot fer-se rebaixant les actuals aportacions a Obra Social i/o a reserves, la qual cosa redundarà en una menor solvència i en pitjor qualitat de la labor social. La conseqüència afegida serà una major pressió sobre els costs i, per tant, una colp a les condicions salarials i socials dels treballadors, la consideració actual exclusiva de cost de les quals per als gestors es veurà reforçada quan entren en col·lisió frontal amb la remuneració de les quotes/accions.

Aquest és el perill real de la reforma que s'acosta, i no que es limiten els mandats dels consellers o l'edat dels mateixos, com sembla desprendre's de les informacions que apareixen en els mitjans de comunicació i que només reflecteixen interessos personals i no socials.

Parlem de perill real perquè estem davant del principi del desmantellament de les caixes tal com les coneixem: com la meitat del sector financer espanyol, sanejat, que no ha costat un duro ni a l'Estat ni als contribuents i que crea ocupació i genera beneficis.

Tristament, aquestes característiques, lluny de garantir la supervivència d'un model exemplar, converteixen a les caixes en objectiu prioritari dels qui creuen que només el capital privat i la gestió enfocada al benefici de l'accionista garanteixen l'èxit. No cal calfar-se el cap per a desmentir-los: la premsa diària està plena d'exemples que els posen en evidència.

Índex de Fulls