(02/05/2002)

Per als directius de la nostra empresa, la salut laboral mai ha tingut la importància que deuria.

En aquests últims anys, i des de la implantació del Tl4, el projecte 2001 i el seu desenvolupament en Bancaixa, alguns directius estan utilitzant l'acaçament moral per a aconseguir uns objectius en molts dels casos irrealitzables ("Fidenzis") Conegut pels anglosaxons com "mobbing", l'"acaçament moral" en el treball és un fenomen antic i està definit com "qualsevol manifestació d'una conducta abusiva i, especialment, els comportaments, paraules, actes, gests i escrits que puguen atemptar contra la personalitat, dignitat o integritat física o psíquica d'un individu, o que puguen posar en perill la seua ocupació, o degradar el clima de treball".

"L'acaçament es torna possible perquè ve precedit d'una desqualificació de la víctima per part del pervers". "No obstant, les víctimes no són gandules, sinó tot el contrari, sovint són persones perfeccionistes, es queden fins molt tard en el treball" .

L'agressor es nega a explicar la seua actitud; la víctima per tant es paralitza i no es pot defensar, arribant a culpabilitzar-se de la situació.

Les desqualificacions poden venir d'una manera soterrada, en el registre de la comunicació no verbal: sospirs exagerats, mirades de menyspreu, insinuacions, al·lusions amb mala intenció, observacions descorteses. Es posa en tela de judici tot el que la víctima diu i fa. També es pot ignorar la víctima, no saludant-la, parlant d'ella com si fóra un objecte. Les bromes, les burles i els sarcasmes també poden contenir crítiques indirectes.

L'agressor aconsegueix el seu objectiu desacreditant públicament la seua víctima, introduint el dubte en el seu cap; la ridiculitza, l'humilia i la cobreix de sarcasmes fins que perd la confiança en ella mateixa. Li posa un malnom ridícul. Pot usar fins i tot la calúmnia.

Per a debilitar encara més la seua víctima, l'agressor l'aïllarà; amb insinuacions provocarà gelosia i discòrdia entre els companys. No la informa, se la deixa al marge. El treball que rep és desigual que el de la resta de la plantilla.

L'agressor encarrega a la víctima treballs inútils o degradants, objectius impossibles d'aconseguir que predisposen per a una relació competitiva-destructiva a la plantilla.

Per a motivar als seus empleats, estableixen una relació que excedeix la purament contractual; se'ls demana que s'entreguen en cos i ànima al treball transformant-los en "esclaus daurats". D'aquesta posició són descavalcats en quant el ritme baixa o deixen de ser manipulables.

Les reunions de treball poden usar-se com a sessions d'autocrítica, com si de col·legials indisciplinats es tractara, i transformar-se en sistemes d'humiliacions públiques. Açò sol ocórrer on el personal és jove i fins i tot té un nivell d'estudis més elevat que el dels seus superiors. Alguns instigadors de l'acaçament aprofiten les debilitats o situacions externes i els canvis cap a una menor disponibilitat de la víctima, per a iniciar o incrementar el seu atac. Aprofitar-se de la debilitat aliena és un procediment habitual, i fins i tot valorat, en el món dels negocis.

L'empresa és responsable de les situacions, quan adopta una actitud tolerant amb els acaçadors. La perversió genera imitadors que perden els punts de referència, i el tracte denigrant s'estableix en les relacions laborals. Tots els especialistes coincideixen que aquests conflictes sorgeixen fàcilment en empreses en què el personal està sotmès a gran pressió i persegueixen millorar els resultats sense tenir en compte el factor humà.

El rendiment baixa notablement amb una pressió sistemàtica en generar errors professionals i baixes per malaltia. Està demostrat que és un estil de direcció ineficaç i poc rendible. Per a una empresa, les conseqüències econòmiques de l'acaçament no són menyspreables: disminueix l'eficàcia i el rendiment dels equips de treball; la gestió del conflicte es converteix en la principal preocupació d'agressors i agredits, i fins i tot dels testimonis.

Les conseqüències en la persona solen ser de diversos tipus: insomni, ansietat, estress, depressió, etc.

Les empreses toleren els abusos de certs individus sempre que generen beneficis i no produïsquen massa contratemps. Cal denunciar aquestes situacions.

Actualment s'ha presentat un Projecte de Llei al Senat. A Espanya, la magnitud del problema afecta a més de 1.500.000 treballadors i treballadores. Cal acabar amb aquest mal. Aquestes situacions vénen donades per la deshumanització de les relacions laborals i l'omnipotència de les empreses.

L'única manera d'evitar aquest tipus d'agressions és la intervenció i suport dels companys i dels representants sindicals. Si consideres que estàs sofrint aquestes actituds, comunica'ns-ho, és l'única manera de poder actuar: no et papes el marró en solitari.

La depressió és una malaltia desprestigiada per gent interessada; els companys que l'han sofert o l'estan sofrint, són testimonis de la impotència en què es troben.

Eradicar l'acaçament moral és responsabilitat de tots i totes.

Per a CC.OO. la salut és el més important. No permetes que juguen amb ella.

Índex de Fulls