EN DEFENSA DE LA NATURALESA JURÍDICA DE LES CAIXES
(25/09/2001)
Introducció
L'anunci que el Govern inclourà en el tràmit parlamentari de la Llei Financera la reforma de les caixes d'estalvis, suposa una concreció en el temps i en la forma d'alguns elements del debat que, sobre el futur d'aquestes entitats, s'està desenvolupant de manera permanent i interessada; i sobre el qual planeja una amenaça real: la transformació de les caixes en societats anònimes.
És evident que les caixes s'han vist sotmeses a importants canvis en el model de gestió i d'estratègia, com a conseqüència de les transformacions dels mercats financers. Tot això ha suposat modificacions significatives en la materialització dels seus principis fundacionals (promoció de l'estalvi, desenvolupament de l'economia del territori i realització d'activitats socials), així com la pràctica desaparició, a través de la liberalització de la seva operativa, de fronteres entre caixes i bancs.
Les caixes d'estalvis espanyoles han assumit aquests canvis sense que la seva actual naturalesa jurídica els hagi estat un handicap i, en qualsevol cas, han anat complint àmpliament amb tots els requeriments i indicadors de gestió, guanyant a més quota de mercat de manera continuada. Són, doncs, un model d'èxit i, per tant, un objecte de desig. Per tant, davant dels intents de desnaturalització i apropiació, CCOO Proposa, ben al contrari, preservar l'actual naturalesa jurídica de les caixes, tot reforçant el seu fet diferencial, la seva identitat, la seva funció social.
Quins són els elements d'aquest debat interessat?
A) Les caixes se situen en el centre d'un tauler amb tres cantons, on es col·loquen tres grans grups d'interessos:
Ens referim a grups d'interès que consideren un fet anormal l'existència d'unes entitats sobre les quals, des del seu punt de vista, hi ha "una indefinició de drets de propietat" i que suposen, a més, el 50% del sector financer espanyol, un dels més solvents i eficients del món.
L'experiència del procés de reformes a la naturalesa jurídica esdevingut a Europa ens indica clarament que en els països on les caixes s'han transformat en societats anònimes, moltes d'aquestes entitats, les més importants, s'han integrat dins de grups bancaris o fins i tot han desaparegut en fusionar-se. D'aquesta manera s'ha aconseguit, en alguns casos, un efecte contrari al propugnat per organismes com l'OCDE i el FMI ja que, en comptes d'impulsar la competència i l'eficiència, amb l'eliminació d'aquestes competidores s'han incrementat els nivells d'oligopoli dels grups bancaris. També cal assenyalar que s'ha produït una exclusió i marginació dels petits estalviadors i prestataris en els serveis financers.
No podem deixar d'assenyalar que tots aquests elements es conjuguen en un marc ideològic dominant, on impera el discurs sobre la necessitat d'adaptar-se als requeriments d'una economia globalitzada. En aquest context, per a aquests grups d'interès la transformació de les caixes en societats anònimes és una conseqüència lògica i inevitable.
Tant el PP com partit del Govern, com el PSOE, principal partit de l'oposició, mantenen una manifesta ambigüitat respecte a no modificar l'estatus jurídic actual, perquè juntament amb les manifestacions genèriques de caràcter garantista cap al model actual, es produeixen fets que les contradiuen, com el projecte de dotar a les quotes participatives de drets polítics (veu i/o vot).
Aquests mateixos partits, fonamentalment en el seu vessant autonòmic, tiben el model, des del moment en què excedeixen el seu paper constitucional de tutela i control, a través de diverses fórmules: en uns casos establint representacions desproporcionades; en d'altres, designacions directes des dels governs autònoms i no dels seus parlaments; mitjançant l'intervencionisme a les inversions amb criteris aliens a la seva rendibilitat; o, finalment, utilitzant l'obra Benèfico-Social (OBS) com a substitutiu de les necessàries inversions públiques.
El frustrat procés de fusió entre les caixes andaluses n'és ben il·lustratiu, especialment pel que significa d'ingerència del govern autonòmic en els assumptes interns de les caixes.
Cal assenyalar que les errades comeses des d'aquest grup alimenten els arguments dels grups d'interès esmentats a l'apartat anterior.
En aquest últim cas, per definir el model de propietat, es postulen succintament com a possibles dipositaris d'un determinat capital de control ("al cap i a la fi, com a bons i independents professionals, qui millor que ells per saber què fer amb les caixes"). Gestors que s'"autonomitzen" dels vertaders propietaris de les Caixes: els ciutadans.
B) L'entorn
En aqueix sentit, la CECA ha hagut d'intervenir per explicar, davant dels requeriments del comissari Europeu de la Competència, per què els crèdits a SNIACE per part de Caixa Cantàbria (en els òrgans de govern de la qual més d'un 50% dels membres són representants d'entitats públiques) no eren subvencions públiques, prohibides pel Tractat de la U.E. Així mateix, l'Associació de Banca Europea ha denunciat davant del mateix Comissariat el cas de les caixes alemanyes i la seva banca pública, pel tracte de favor i els beneficis obtinguts en comptar amb l'aval dels diferents landers davant de les agències de rating. Això s'ha saldat recentment amb un acord pel qual cessarà aqueix tractament i els landers no avalaran ni injectaran capital públic a aquestes entitats en cas de crisi. S'evita així qualsevol risc de col·lusió competitiva, en determinar-se clarament que el que compte no és qui sigui el propietari, sinó les seves pràctiques en l'exercici de l'administració societària.
Els casos de les caixes alemanyes i espanyoles, no obstant això, són diferents, perquè aquelles són de propietat pública i les espanyoles són entitats de dret privat i la finalitat de les quals és social, com ratifica la doctrina del Tribunal Constitucional.
ALGUNES RAONS PER A LA DEFENSA DE LA NATURALESA JURÍDICA DE LES CAIXES
Els requeriments per a transformar les caixes en societats anònimes no corresponen a cap necessitat derivada de la seva eficiència ni de la seva viabilitat econòmica. Les caixes han superat amb èxit el procés d'equiparació operativa amb la banca, aconseguint un volum del 50% del sistema financer i arrabassant-li, any rere any, quota de mercat en pràcticament tots els indicadors.
L'evolució històrica del Fons de Garantia de Dipòsits il·lustra perfectament els resultats oferts pels diferents models de gestió d'entitats financeres. Mentre les caixes han tingut superàvit (els cinc últims exercicis no han realitzat aportacions) la banca es manté en una posició deficitària, com a conseqüència dels successius sanejaments que ha hagut de fer. A més, les caixes han contribuït que el procés de reconversió de la banca fora menys traumàtic en comprar bancs i xarxes excedents.
Es realitza de forma directa a través de la inversió a l'obra Social (Dividend Social), però també mitjançant el desenvolupament de l'operativa habitual, amb les següents característiques:
Aquesta activitat financera de les caixes resulta ampliada per les actuacions derivades de la materialització dels fons destinats a l'Obra Social: el dividend social que reverteix a la seva zona d'actuació, no només al territori de la seva raó social.
L'activitat de les caixes, en definitiva, no s'orienta a la creació de valor per a l'accionista, sinó que la seva finalitat adquireix una més gran dimensió, una dimensió social, la qual cosa ens fa dir que el destinatari no és un altre que la societat. Per a salvaguardar aquesta dimensió social és imprescindible que es mantingui l'actual naturalesa jurídica.
Les caixes són entitats de dret privat encara que la seva finalitat és social. Així doncs, qualsevol debat sobre la privatització està viciat per una falta de propietat en els seus termes: es tractaria d'un procés d'apropiació o, en terminologia analògica, de la desamortització d'un bé social.
Les caixes són institucions socials, que no públiques. Per això, per preservar aquest bé comú es requereix un govern i control social, expressió equilibrada de la representació pública i de la societat civil.
Els poders públics, especialment els autonòmics, s'han de remetre a l'exercici constitucional de la tutela i supervisió administrativa de les caixes. I aquestes han de regir-se per dos principis generals:
PROPOSTES DE CCOO PER PROMOURE UNA CAMPANYA CÍVICA QUE REFORCI LA FUNCIÓ SOCIAL DE LES CAIXES
En tot cas, per tal de propiciar una més gran estabilitat en el govern de les caixes, els nomenaments haurien de romandre vigents fins a esgotar tot el mandat.
Des del principi de la seva regulació hem estat en desacord amb l'emissió de quotes participatives. Sempre hem considerat que la seva utilització, per moltes limitacions que inicialment s'imposin, resulta un precedent perillós que afavoreix la transformació de les caixes en societats anònimes, com ha estat el cas d'Itàlia.
Les quotes participatives són títols semblants a les accions que, a pesar de no tenir drets polítics (de vot) els porten substancialment implícits en rebre una remuneració en funció dels resultats de l'exercici econòmic. Efectivament, el fet que la rendibilitat d'un títol que forma part del capital d'una empresa, depengui d'una gestió legitima que el titular arribi a tenir drets per a incidir-hi i controlar-la.
Una nova regulació que contingués certes limitacions només seria la primera fase d'un final conegut. Donar-los dret a veu i no a vot als quota-partícips suposa donar entrada al capital privat de control. Prohibir que els bancs puguin adquirir-les és posar portes al camp, ja que ho podrien fer a través d'empreses participades o persones interposades, a més de reforçar el criteri de greuge comparatiu i asimetria competitiva que els mateixos bancs argumenten per a transformar les caixes en societats anònimes.
Davant de les necessitats que planteja un mercat més global, inversions tecnològiques, reorientació estratègica del negoci, més recursos propis en definitiva, s'han d'habilitar fórmules que permetin a les caixes adquirir la dimensió que els seus òrgans de govern aprovin, ja siguin fusions inter o intraterritorials, aliances estratègiques, serveis comuns compartits, etc.
En aquest sentit, reforçar el paper cooperatiu de la CECA segueix sent una alternativa estratègica per al sector. No només potenciant el seu paper institucional, com a bé intangible o a la manera de clau d'arc de la naturalesa jurídica de les caixes, sinó també el que és a l'actualitat, una eficient societat de serveis per a les caixes que la utilitzen i autèntic catalitzador d'aliances estratègiques.
Davant del creixement operatiu i complexitat de la seva gestió, per tal que el control dels òrgans de govern sobre les empreses participades sigui efectiu proposem establir una regulació que incideixi en els següents punts:
Com ja hem assenyalat, per preservar l'actual naturalesa jurídica de les caixes és imprescindible reforçar la seva funció social i, així mateix, actualitzar-la en els seus dos vessants: l'operativa normal i l'OBS
16 de juliol del 2001
