El concepte de Retribució Variable (RV), introduït com un paràmetre "salarial" anual, i destinat inicialment als Directors d’oficines, s’està destinant cada vegada més a altres càrrecs per sota d’aquesta funció.

No podem deixar de repetir, per tenir-ho sempre present, que la realitat és que aquest concepte el qual es comunica, més o menys, al principi dels exercicis econòmics a les persones que el podran rebre, és un concepte que imaginàriament el podem comparar a "la pastanaga".

Per què s’està estenent a les altres funcions com son Sotsdirectors i Gerents? Perquè la Direcció de Bancaixa fa veure, aquest concepte, com un premi a l’esforç complementari en el treball realitzat durant l’any per les persones amb responsabilitats comercials, i amb aquest "premi" es pretén fer creure que l’import comunicat serà el que es cobrarà. I per què als comercials? Perquè ells són el punt de suport de la línia d’objectius i productes dissenyats per la Direcció General.

Però tots tenim suficients exemples per a valorar la realitat que va entre la varietat d’objectius que es demanen assolir i la complexitat d’elements per aconseguir-ho. Aquesta varietat d’objectius passa per la innombrable quantitat de productes i serveis a introduir als clients i la complexitat ve donada, en primer terme, per una rendibilitat acceptada com a bona per els serveis de la Unitat de Negoci. Però no s’acaba aquí la complexitat, l’hi hem d’afegir, la competència i condicions del mercat, els entrebancs informàtics i la mancança de recursos humans. El resultat final serà algun destacat objectiu assolit; l’ambient crispat entre el personal de les oficines; possiblement una ingrata RV i una sensació d’impotència final que ja havies començat a patir en les reunions periòdiques dels Directors de la Zona, quan et deixaven en ridícul, públicament, per la marxa negativa de l’oficina. I l’any que ve…"Sant Torne’m-hi que no ha estat res".

Però la realitat és una altra. Els beneficis obtinguts per Bancaixa l'any 2000, han estat de 41.000 milions. I això, malgrat les oficines no han "cobert" els seus objectius i conseqüentment els destinataris de RV ni tant sols han cobrat la totalitat de l’import comunicat. Així doncs, com s’explica que les oficines no cobreixin els objectius i els beneficis globals de Bancaixa vagin augmentant any rera any?

El nostre plantejament, alternatiu l'exposat, és què, si s’hagués de mantenir el concepte de RV, fer-ho amb els següents criteris:

• RV per a tota la plantilla de Bancaixa.
• Un 50% en funció dels beneficis globals obtinguts per Bancaixa.
• Un 50% en funció dels resultats del Grup de Treball.
• S'hauria d'establir un sistema amb imports fixos, revisats a l'inici de cada any, tots ells referenciats a un percentatge de la RV més alta (la del Director General).

No serien aquests uns criteris més aproximats i objectius, més encara, si tenim en compte que la naturalesa de la nostra entitat no té l’ànim de lucre com a fita? I continuem afegint: No contribueix tot el personal de Bancaixa en la consecució dels beneficis ?

Salut.