(7/03/2001)
Full de l
'agrupació estatal d'estalvi de COMFIA-CC OO7 |
|
1 |
NO PODEM COMENÇAR MÉS MALAMENT
| El president de lACARL ha dimitit del seu càrrec | Dilluns passat, CC OO vam rebre una comunicació d'ACARL en la qual ens convoquen per constituir la Mesa de Conveni el pròxim dia 22 de març. Excusen el retard en lendarreriment amb què s'ha conegut la sentència que nega el dret de CICA a ser a la negociació i en la incertesa de les negociacions entre la CEOE i les Confederacions de CC OO i UGT. Però dos dies abans, alguns mitjans de comunicació es feien ressó de la dimissió del President d'ACARL. |
| Les tensions internes de la patronal condiciones la negociació col·lectiva | La sentència sobre CICA es coneixia amb suficient antelació i la manca de
resultats a la negociació confederal no pot justificar que no negociem el nostre Conveni.
Així que no cal ser molt llest per deduir que la demora en el començament de la
negociació del Conveni es deguda al conflicte intern al si de l'ACARL, que ha de ser
d'importància quan ha menat, de moment, a la dimissió del seu President. Com es
recordarà, ja apuntàvem aquest temor a la nostra anterior informació i,
desgraciadament, s'ha confirmat.
Per no resoldre a temps els seus problemes en lACARL, les caixes estan causant un perjudici clar a tots els treballadors i treballadores del sector. L'estabilitat dels interlocutors és un factor fonamental en el desenvolupament de les relacions laborals i la situació actual de la nostra patronal no garanteix aquesta condició davant de la negociació que ja hauríem d'haver iniciat. |
| Fem una crida a la responsabilitat de les Caixes | En aquests moments, és imprescindible una negociació àgil i coherent, que
produeixi resultats concrets, com els que hem proposat, i que deixi estabilitzat i tancat
el marc bàsic de les relacions laborals del sector davant dels canvis, reestructuracions
i fusions que ja estan en marxa.
Cal, per tant, fer una crida a la responsabilitat i exigir a les caixes una ràpida i definitiva solució a la seva crisi. Els treballadors de les caixes ens ho mereixem |